La CCFigueres vol ser colla de 8: primer any

Ser colla de 8 implica molts de canvis: tècnics, però també administratius i funcionals. Amb el projecte CCF2015 vam voler adaptar la colla a les noves necessitats d'una colla gran; veiem ara com s'han aplicat les propostes recollides durant 2014.

Millora de resultats castellers

La colla ha experimentat una evident millora en l'actuació mínima en solitari. Com es pot veure al següent gràfic, la puntuació de l'actuació mínima dels 2 darrers anys (3de6, 4de6, 4de6a) ha augmentat gràcies als punts aportats pel 2de6, i al fet de dur-hi prou gent per fer-hi 3de7 en solitari. Això ha donat valor afegit a les actuacions de la colla, i ens diferencia de la massa de colles que només poden proposar castells bàsics de 6.

D'altra banda, la tècnica de l'Ignasi Cabré ha estat ambiciosa a les actuacions. De 6 castells de 7 i mig el 2014 s'ha passat a 14 durant 2015, portant agulles lluny de casa: Vilanova i la Geltrú, Santa Coloma de Gramenet, Molins de Rei,... Per demostrar que no és flor d'un dia, us proposo valorar la puntuació de les 10 millors actuacions de cada any (i no 3 o 5 com la majoria dels rànquings): no ha parat de créixer. És a dir: assegurem un creixement sostingut en el temps. No només hem fet grans castells en diades puntuals, sinò que hem mantingut el nivell de 7 i mig durant tot l'any (9 sortides el darrer any).

Canvi de treball a assajos

7de7 CCFigueres, novembre 2015

Com feu en Pau Campruvín a Castellers de Sants ara fa 3 anys, es va demanar màxim compromís als membres del tronc pels assajos: "si vols pujar als 7, cal estar al 110%".
Seguint les indicacions de Marrecs de Salt (entre d'altres), s'ha implementat un equip de formació basat en 2 espais o col·lumnes: la primera per novells, la segona per millorar tècnica de pujada i fortalesa. La primera col·lumna ha estat sobretot una eina d'integració on els novells han après història castellera, col·locació a diferents posicions de pinya, tècnica bàsica de pujada, denominació dels castells,...
Gràcies al compromís del tronc, a l'equip de formació i al ritme d'estrenes accelerat s'ha pogut estrenar no menys de 11 baixos, terços i quarts, i així celebrar a final de temporada la consecució del 7de7. Una fita impensable fa només 12 mesos. Per fer front a faltes puntuals, s'ha treballat el 7de7 per trossos: el 4 i el 3 per separat. Això ha permès tenir troncs dels castells bàsics de molt rodats i tècnicament millorats, i així afrontar amb garanties i experiència el 5de7 o els castells amb agulla.

Un aspecte destacable és la corresponsabilització de tothom. Hem aconseguit fer circular la informació, repartir més les tasques, i fer entendre que integrar els novells, buscar actuacions, avisar els ex-castellers i portar gent nova a la colla és feina de tothom. A la diada final de temporada erem 140 liles gràcies a què tothom ha trucat amistats i familiars.

Calendari

En estar implementat a finals de 2014, els canvis en calendari no s'han vist tant com altres àrees. Tot i això, hi hem pogut veure algunes modificacions:
- informació més repartida. Tots els membres de la colla reben al telèfon tota la informació sobre la propera actuació: colles, horaris, emplaçaments, històric d'actuacions,...
- menys actuacions de compromís. Està comprovat que per tenir ressó social és molt més productiu tenir castellers integrats dins d'altres associacions fent-hi prosel·litisme, que no pas fer-hi un pilar puntual. Així hem reduït el nombre d'actuacions de compromís, millorant la conciliació familiar/castellera. Confiem mantenir el nombre de sortides en 30, enfront de les 40 dels anys anteriors (cfr. gràfic).

- Recerca activa d'actuacions. Hem buscat actuacions cobrant que coincidíssin amb dates tècnicament adients, i no supeditar el calendari tècnic a les sortides que ens surten. No sempre ha estat possible, però sí ha estat sempre l'objectiu.
- Valoritzar la feina ben feta. Totes les colles hem trobat pobles que proposen contractar-nos per 4 duros. Des de la CCF hem optat per donar prestigi als castells ben fets (98,3% descarregat), a la dotzena de grallers i tabalers, i no vendre'ns per un import impropi a la qualitat de la nostra feina.

Els bemolls

A nivell de tronc s'ha hagut de prescindir d'alguna peça que no complia els requisits tècnics i de compromís requerits. Com qualsevol canvi, ha estat complicat i ha demanat diplomàcia.
La colla no sempre ha seguit el cap de colla en el seu entusiasme. Tot i anunciar 4de7a a alguna actuació, amb prou feines hem estat 80 persones, obligant-nos a dependre d'altres colles al segon cordó per poder lligar el castell amb garanties.
Tot i apretar a les actuacions, als assajos s'ha trobat a faltar proves agosarades de 4de7n, pilars més alts o algun folre. Les proves de 3 i 4 (més les pròpies del 7de7) han fet alguns assajos força repetitius. El ritme d'assaig ha estat lent, 12 proves enfront de les 18 que fan les grans colles.

Valoració final

La colla està canviat, efectivament, però més lentament que no ens pensàvem. El calendari de l'any vinent, l'equip tècnic 2016 continuista i els canvis previstos per la directiva auguren el seguiment de la transformació en colla de 8. Queden pendents molts de canvis en àmbit financer (diversificació de les entrades) i en l'àmbit social.

***

Planificació estratègica als castells: el projecte CCF2015

La CCFIGUERES vol ser colla de 8

Dissabte 7 de febrer va cloure el projecte CCF2015, ideat des de la Colla Castellera de Figueres per trobar un projecte de directiva 2015-2018 unitari, participatiu i il·lusionant. I va cloure amb l'elecció d'una nova junta directiva amb un projecte ampli i transparent.

El projecte sorgeix el gener de 2014 d'una constatació: la CCF porta 18 anys fent els mateixos castells, això és, castells bàsics de 7 i -els millors anys- algun castell de 7 i mig. Alguns membres de la colla van proposar a la llavors junta directiva fer un projecte de colla a mig termini: deixar enrere personalismes, famílies i immediateses, i trobar a 1 any vista un projecte entre tots. Concretament, la idea estava basada en la planificació estratègica: recollida de dades, anàlisi, elaboració de propostes, implantació del programa i avaluació de les mesures preses.

La recollida de dades

El projecte ha inclòs recull de dades estadístiques de la CCF, però també del món casteller. Per exemple: que actualment es fa el doble de castells a plaça que fa 5 anys, que avui hi ha 5 colles gironines (només 2 fa 5 anys), que el 23% de les colles fan pagar quota als seus membres, o que la CCF fa 15 actuacions més cada any que les altres colles del seu nivell. En aquest sentit ha estat molt útil l'estudi publicat el 2012 per la Fundació URV, intitolat “Diagnòstic de les formes de gestió i organització de les colles castelleres de Catalunya”, i disponible aquí.

A nivell intern, al març es va programar una reunió assembleària molt poc habitual: un DAFO. Això és, llistat les Debilitats i Amenaces interes, les Fortaleses i les Oportunitats Externes. D'aquí en sorgí un document de 4 fulls on sorpren, per exemple, que la majoria de la colla considera que l'escisió que creà Vailets de l'Empordà ha estat beneficiosa per la colla. Mirem algunes de les oportunitats externes trobades a la reunió:

• Naixement de colles al voltant, cosa que ens permetrà fer actuacions més properes i tenir méspinya ; la nostra situació és privilegiada, éssent la 2a colla més important de les 9 gironines inordcatalanes.
• Hem patit una escisió i això incrementarà la competència, fet que entenem com un fetmotivador.– Fins ara, teniem a la nostra disposició molts ajuntaments per a buscar actuacions.
• El món casteller es veu ara mateix com una eina d'integració i agermanament ; els castellshan estat declarats Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per la Unesco, i s'alien amb elprocés nacional en vigor.

Jornades sobre la la gestió de
colles castelleres. Tarragona, 2014

També s'ha fet reunions centrades en les vies de finançament de la colla, els mitjans formatius i fins i tot una sobre la comunicació. Totes aquestes reunions han convocat fins a 58 persones diferents de la colla per aportar les seues idees i propostes.

A nivell extern, s'organitzà una xerrada sobre “Colles en creixement”. El mes d'abril es convidà a membres de Marrecs de Salt i Castellers de Sant Cugat perquè exposéssin les diferències entre colla de 7 i colla de 8: directives participatives, més proves a assaig, molta formació,... i sobretot, que fer castells de 8 no és qüestió de sort: és un projecte de colla a mig termini.

L'anàlisi: en què fallem

L'anàlisi DAFO i la comparativa amb altres colles va fer sortir a la llum diversos aspectes millorables. Entre d'altres:

• l'absència d'un projecte unitari de tècnica i directiva i, al mateix temps, l'aparició durant els 18 anys de projectes personals de castellers molt motivats que no han tingut seguiment.
• la persistència en el temps d'algunes famílies (literals o ideològiques) amb gran poder de decisió;
• l'aparició de projectes personals, basats en la voluntat d'1 o poques persones de la colla
• l'absència relativa de cultura castellera dins la colla, i absoluta als ajuntaments;
• vies de finançament molt centrades en actuacions: 39 sortides el 2014.
• ...

Aquesta anàlisi sempre s'ha fet de forma oberta, a través de les reunions del projecte, i afegint paulatinament el resultat de cada reunió al document final.

Elaboració de propostes

Jornades sobre la la gestió de

colles castelleres. Tarragona, 2014

En aquest punt també s'ha fet servir la planificació estratègica. Des d'una missió general, s'ha trobat objectius a mig termini, dels quals se desprenen tasques concretes a calendaritzar. L'objectiu era evitar el que tant sovint trobem a les associacions culturals: partir d'una tasca/idea concreta amb gran dedicació d'1 sola persona, per acabar amb el soci desmotivat i el projecte oblidat.

Veiem un exemple:

Missió: La CCFIGUERES vols ser colla de 8

1. Objectiu 1: augmentar la presència de la colla als mitjans de comunicació
1. Tasca 1: crear un equip audiovisual;
2. Tasca 2: calendaritzar l'aparició de vídeos al canal Youtube;
3. Tasca 3: fer formació en cultura castellera als mitjans escrits comarcals no castellers;
4. Tasca 4:... 
2. Objectiu 2: reduir la dependència dels ingressos d'actuacions
1. Tasca 1: reduir la despesa per actes no castellers;
2. Tasca 2: augmentar la remuneració de les actuacions
1. Subtasca 1: elaborar dossier propagandístic per ajuntaments;
2. subtasca 2: establir convenis amb entitats per vendres packs culturals;
3. Tasca 3: crear una targeta de crèdit de la colla;
4. Tasca 4: ...

El resultat

A hores d'ara, la nova directiva encara no ha pogut aplicar cap mesura proposada. Però el projecte ha tingut 2 resultats positius:

• objectiu de participació assolit: més de 20 persones (la majoria sense tenir-hi càrrec abans) s'han apuntat a la nova directiva.
• La comissió tècnica ha participat en tot moment a l'elaboració de les propostes, així com 51 altres persones de la colla. Objectiu unitari compartit.
  
  
  

Guerra a la tercera ronda sense públic

El món casteller està creixent, i porta els seus valors arreu: bravo. Ara pregunto: heu anat darrerament de públic a una actuació de castells de 6 a plaça com a públic? I què us ha semblat? El 90% dels enquestats direu: “un pal”. I teniu raó: hem convertit el 70% de les actuacions castelleres en actes pesats, tediosos i inconvenients.

4de6 Castellers de Rubí, 2010. Plaça buida de públic.
Font: Castellers de Rubí

Quants cops ens hem quedat sols a tercera ronda a plaça? Posem-nos en situació: mitjans d'agost a una plaça lluny de la zona tradicional. La colla local, Castellers del Riberal, hi actua amb @tirallongues de Manresa i @jovedesitges a les 17h. Quan Manresa descarrega el seu 3de7 per obrir plaça son les 17:29; la segona colla en actuar comença a muntar la pinya d'un castell de 6. Pugen segons només a les 17:42, 13 minuts després. I entre peus desmuntats i buscar contraforts que fan una birra al bar, a les 18:02 @tirallongues descarreguen el segon castell. 1 hora per 1 ronda amb 4de6a, 3de7 i 5/6. Temps real d'espectacle: 36 minuts sobre 130, un 27%. Es pot millorar, oi?

Hi veig diferents causes:

• massa colles a la mateixa diada. amb l'augment de colles i l'explotació de les colles més grans, les petites recorren a l'intercanvi amb colles del mateix nivell per omplir la plaça. Com més colles convides, més intercanvis tens al llarg de l'any. D'això en resulta actuacions amb amb 4 colles de 6, que corre el risc d'esdevenir una diada de poc ritme.
• prgrama d'actuació excessivament proteccionista. Repeticions i intents desmuntats; a peu desmuntat, tornar a lligar el peu. Tothom fa castells en solitari per poder-se lluir i tenir la pinya dels altres. A intent desmuntat, tornar a fer el castell. Sense límit. 3 rondes, més pilars d'entrada, més pilars al final. Si hi afetim 4 colles amb poc treball de pinyes al darrere... tenim la fórmula ideal per un perfecte desastre estètic.
• Poca pràctica lligant pinyes. Si no lligues pinyes a assaig... es nota! Gent xerrant, rengles mal col·locades, caps de pinyes cantant el mateix nom 4 cops fins que apareix la persona, crosses que entren amb el bolso a la mà (sí, sí, a l'Albera ho feien),… Quan no has lligat mai un 4 a assaig, a plaça molt probablement desmuntaràs el peu perquè està desquadrat. Vist a Castelldefels l'any passat: compteu 8 minuts mínim per muntar una soca, desmuntada 3 cops. Total, 30 minuts per fer un castell de 6. Quin públic aguanta això?
• Mala estratègia de lligat de pinyes. @jovedetarragona son unes bales. Recordareu en Carles Ribas -cap de colla de la Jove- a l'entrevista durant Santa Tecla: “la puntualitat és un dels valors de la nostra colla”. Quan tocaven les 12 del migdia, pujaven terços del 3de9f. En canvi, recordo haver vist en Carles Feiner cantant la soca del 3de10fm de @minyons persona a persona, fa molts anys: 19 minuts. També era marca de la casa?

  

  Soca de 3de9f Colla Jove de Tarragona, El Catllar 2014.
  Font: Colla Jove Xiquets de Tarragona

Tenim un problema: els castells són un espectacle públic que ara està molt de moda, però la quantitat de castells no ens ha de fer perdre la qualitat del xou. En parlant d'un xou: el Concurs de Tarragona va convertir-se l'any 2004 en un infern, amb gairebé 8h de castells i temps morts de 20 minuts. Des de llavors s'ha reduït en més de 3h, tot augmentant la participació a 30 colles: han vist el problema, l'han analitzat i n'han buscat solucions. Però la resta del món casteller, en no ser la Coordinadora un ens legislatiu, no aplica criteris unificats per reduir el temps de les diades: cadascú fa la llei a casa seu, basant-se en “normes no escrites” i conveniències.

Sense públic i participació popular, una actuació perd el seu sentit original. Estem parlant de 10.000 castells repartits en vora 950 actuacions anuals, que no és poc. I massa sovint acabem fent castells per les gitanes que venen globus: les cròniques de la Gemma Martí per @saballuts o les d'en Marc Maymó a la web de @gausacs en son plenes: 

“Llàstima que enguany la presència d’una quarta colla i la poca eficàcia a l’hora de mantenir el ritme a plaça, l’ha convertida en una actuació tediosa i pesada. Entre tots hem aconseguit foragitar el públic molt abans d’encetar la tercera ronda. És poc admissible començar tan tard, mantenir el sistema de repetició entre rondes i trigar tant de temps entre colla i colla. Així avorrim i cansem el públic". Marc Maymó

Estic convençut que aquesta mala praxis del món casteller en serà una de les causes de la futura decadència. Des d'aquí voldria proposar una sèrie d'iniciatives per allargar la nostra època daurada i evitar actuacions monòtones, avorrides i previsibles:

• regla bàsica: mentre la primera colla fa el castell, la segona lliga pinya i les altres ajuden a la primera. Evidentment, de forma rotativa. Això hauria de ser obligatori.

• 

  Mirons i Caneles fent castells simultanis
  al Vendrell, 1930.
  Font: Arxiu Xiquets de Tarragona

  Diversifiquem els castells: tenim un espectacle grandiós entre mans, i només fem estructures bàsiques? Potenciem els castells per sota! Pilars de 5 caminant! Figueretes! Cal donar valor afegit a actuacions actualment massa idèntiques.
• introduir a les actuació altres entitats de cultura popular, que trenquin el ritme previsible d'una diada: falconers, ball de gitanes o muixeranga tenen formats similars i aporten diversitat de músiques i estètica;
• per les colles +8: tenir els 3 primers cordons de les pinyes apreses de memòria. Si el segon de la buida al 3 sempre és el mateix, també pot ser-ho el primeres, els laterals i l'equip del baix. Quan la Jove canta la soca del 5de9f a assaig, només canten els 12-15 canvis respecte l'oficial. El resultat són 18 proves grans en 2h30.
• Avançar actuacions a les 11:30 del matí. Les diades que comencem a les 12 mai no ho fan, car esperem que surtin els avis de missa. I a les 13h el rau-rau de la panxa buida la plaça.
• Les diades de més de 3 colles sense normativa han de ser criticades. La solució: crear unes pautes tipus Concurs, aplicables en aquestes situacions. 1 sol intent desmuntat, 1 ronda de repetició, supressió dels pilars d'entrada,...
• Seguint amb les normes: fer castells alhora. Pels tradicionalistes, fins els anys 30 se feien; pels modernets, significa innovar. Un exemple: en una actuació amb Rubí, Altafulla i Cerdanyola, podem acordar que només els castells de 7 se faran en solitari.
• En zona no tradicional, donar informació al públic, fer-lo partícep. Perquè no explicar un castell amb agulla amb un micro? Perquè no repartim al públic fulletons explicant qui som, què farem i quan cal aplaudir?
• Aprofitem les gralles, que son ben maques. Heu estat mai als toros? Quan la tarda avança i el matador belluga a ritme de “naturales”, la banda comença a tocar la melodia de “El gato montés”, un pasdoble particularment estimat, i la plaça creix. Quan una colla desmunta un peu, perquè no tocar un “Febrer” o una polca mentre esperem, com fan els govindes?
  
  

  

  Polca de l'ours a Lleida, 2009. Sovint vilipendiada,
  i no obstant de cops el més animat d'una actuació.
  Font: http://www.tallersperalafesta.org/

El món casteller ha canviat de manera extraordinària els darrers 30 anys: de 18 a 80 colles, de 95 a 950 actuacions. Però el format d'actuacions és el mateix que el 1975. Som un espectacle i per sobreviure ens devem al públic, no a la pròpia entitat : no ho oblidem.

Les colles-llençol: el secret de l'èxit d'una colla

Fa 15 dies parlàvem de les colles-drap: aquelles que han fet una passa tècnica endavant un any en concret, per 3 anys després fer 5 passes enrere. Ara vull trobar què tenen en comú les colles que han fet la passa endavant... i s'hi han mantingut: són les colles-llençol, que creixen cap amunt sense negligir d'augmentar la base.

En base a estadístiques i experiències, he optat per parlar de Mataró, Sants, StCugat, Vilafranca o Sabadell. El resum és que no hi ha fórmula secreta; però com en el cas de les colles-drap, trobem connexions rellevants entre les diferents colles, i això ens ha de permetre establir una hipòtesi. La del poliedre de l'èxit.

L'exemple més evident de colla-llençol és el de Capgrossos de Mataró. Arran de la seua creació el 1996, van trencar motlles en estrenar 7 noves estructures el 1997, i el 4/8 l'any següent. Per les Santes de 1999 van estrenar el mateix dia 3/8 i 2/8f, per acabar fent castells de 9 l'any 2002, 6 anys després de la seua creació. I no han perdut pistonada fins a obrir el meló de la gamma extra el 2010. Com s'ho han fet?

1. 

   Gralles i Timbals de @gausacs 2013.
   Foto: Castellers de Sant Cugat

   Massa social identificada amb la colla
   
   Capgrossos van néixer en una comarca verge de colles i de tradició: la primera actuació enregistrada és de 1989. Però un fet crida l'atenció: de les 30 poblacions amb què compta la comarca, entre 1989 i 1996 s'hi va fer castells a 17 d'elles. L'afició i massa social hi era; i la colla va voler esdevenir la colla de la comarca des de l'inici. És més: van crear un model propi i únic de colla per diferenciar-se de les altres entitats maresmenques de cultura popular, fent ènfasi en aspectes com la preparació física i la seguretat. El mateix sistema que utilitza Castellers de Vilafranca o la Jove de Tarragona: han creat una marca. Allà on hi ha una massa social, cal que els membres de la colla s'identifiquin amb el grup. A @gausacs han treballat durant molts anys per la cultura tradicional i popular de la vila, afegint-se (sense voler-ho, potser) al projecte identitari de l'alcalde Lluís Recorder per tal de no ser una ciutat dormitori. Particularment important el treball amb els músics i la creació de l'escola de gralla i timbal -en un primer temps- i l'Escola de Música Tradicional de Sant Cugat, darrerament.
   
2. Autoritat tècnica i seguretat
   
   Malgrat estrenar 7 estructures noves el segon any, entre 1995-1996 Capgrossos només van intentar 5 castells sense carregar. Dels 75 5/8 provats a dia d'avui, 68d, 4c i 3id: cap intent. Pel 3 /8, només 3i per 188d. El nombre d'intents total no arriba al 0'6%, enfront del 2% de @minyons, el 3'2% de @verds o el 4% de les altres 3 colles de gamma extra. I també lluny d'aquelles que vaig anomenar colles-drap: 2'6% per Cerdanyola els anys 90, 3'5% per Xicots o 4'4% pels Nois de la Torre. Capgrossos han estat durant molts anys una referència en seguretat, preparació física i prevenció de lesions; un fet que ni tant sols el malaurat accident de 2006 va esguerrar.
   És aquest una dada molt recurrent a les colles que ho peten i han creat una base sòlida. 1'2% per StCugat, 0'6% per Sabadell o Sants. I atenció: des de 2011, els de Gràcia només han intentat 1 castell. Brutal.
   
   
3. Bon calendari
   
   Tenir 1 o 2 actuacions amb colles de 9 te dona més opcions per tirar grans castells al llarg de l'any. Capgrossos han estat uns mestres en això: abans d'estrenar camisa blava, els @verds van convertir Mataró en plaça de 9 per les Santes de 1996; l'any següent ja va venir Minyons a la seva Diada, i tot negociant han entrat a Tots Sants per la porta grossa. El Mercadal a Reus i Sant Narcís a Girona ja són tradicionals, a més d'haver fet de les Santes una clàssica. Només el ritme local de vacances (agost) els ha impedit acabar de menjar-se el món.

   

   15 p4sim de Capgrossos de Mataró.
   Foto: Ajuntament de Mataró

   És cada cop més difícil entrar en places grans. Sant Cugat ha aconseguit durant anys a Minyons i Capgrossos per Festa Major, i finalment la Pça Augusta ha esdevingut una cita important. A canvi, han aconseguit arrencar la Diada de l'Esperidió amb la Jove de Tarragona. Xicots va actuar ara fa uns dies a La Bisbal amb les 2 de Valls, i això li va permetre carregar un 2/8f que altrament no hauria pogut preparar. I @borinots compta amb Tots Sants per tirar els millors coets.
   
   
4. Bones relacions
   
   Com han aconseguit entrar Sants o Mataró a la Diada de Tots Sants a Vilafranca? Perquè cauen bé? Sí. També hi té a veure que sempre hi han anat a donar el màxim, com @gausacs a l'Esperidió. També les relacions que han cuidat any rere any amb les grans colles, convidant-les i pagant el que calia. L'organització de xerrades i la participació a tots els actes extra-castellers (torneig de futbol sala, Jornades de Prevenció de Lesions,...).I finalment, no hi és aliè el fet que Mataró hagi presidit en 2 ocasions la CCCC, com també va fer en Miquel Botella pels de Sants. O el treballàs d'en Jesús Puparelli amb la camisa grisa. No, definitivament, no és casualitat: fer-se un lloc entre els grans és feina de molts anys.
   
   

5. 

   Mia i Xevi Castellví, 12 anys de caps de colla.
   Foto: TotMataro.cat

   Equips directius estables
   
   En 18 anys Capgrossos només han tingut 4 caps de colla i 6 presidents. El Xevi Castellví en fou el cap de colla entre 1999 i 2007, duent la colla als castells de 9 amb l'estabilitat que suposa tenir una persona amb autoritat moral, tècnica i carisma durant tants anys. Un cas similar al de Sabadell, per exemple: dels 20 anys de la colla, la capitania tècnica ha romàs 12 a les mans de 2 persones.
   
   
   
   
6. Transparència i capacitat d'autocrítica
   
   Les cròniques de la saballuda Gemma Martí al seu bloc o les de Capgrossos no manquen de tenir sovint detalls de crítica interna poc dissimulada. Crítica constructiva, però directa a la nafra, que permet l'acceptació de corrents crítics i idees diverses dins la colla.
   I a nivell de transparència i participació, trobo que StCugat té un màster. Des dels seus inicis, la colla es creà basada en l'assemblearisme i la fixació d'un model de colla: els castells es fan amb prou pinya perquè així ho diuen les seues normes internes. Quantes colles poden dir el mateix? És més: el projecte de colla és discutit, compartit i conegut per tota la colla. han estat 1 any reunint-se públicament per renovar el seu ideari, per exemple.
   Més casos: l'Adam Martí, cap de tronc de Marrecs, esmentava que el fet que tothom conegués el programa de l'actuació de l'endemà havia fet participar molt més la gent de la seua colla al projecte.
   
   
7. 
   Planificació i estratègia.
   
   Les colles-llençol de què parlem estaran d'acord a què marcar-se una “temporada pepino” és relativament a l'abast de les colles: @ccfigueres l'any 2000, @cdterrassa el 1995 o @saballuts el 1996. Ara bé: sense una bona planificació de l'èxit, és molt més difícil mantenir-se. Ja ho vaig explicar al meu article sobre Castellers de Vilafranca. Hem vist com Xicots de Vilafranca han reeixit a mantenir-se com a colla de 8 els darrers 15 anys, però com Sabadell va entrebancar-se amb el 4/8c de 1997 i el van perdre durant 13 anys. Opino que la frontera real entre colla-llençol i colla-drap és aquesta: la gestió de l'èxit.
   A aquest respecte, vull recordar un article d'en Jordi Andreu  aparegut a la revista virtual CdeCastells:

   […] primer s’han de resoldre els castells de 8 bàsics, per tot seguit encarar els de 8 i mig, ja sigui el 2 de 8f., el 4 amb agulla o el 5 de 8. Un cop assolits aquests, es miren els castells de 9, i si tot això va rodat, ja es pensarà en extres. Això ara en diuen que és anar pas a pas, però a mi em sembla més una qüestió de lògica pura, sentit comú, i que fa molts anys que es fa així.

   
   
   Per mi, el que en Jordi anomena “lògica” és només un dels models de creixement de colles. Crec que la discusió és una altra: les colles-drap poden tenir objectius tècnics anuals més o menys agosarats: 3/9f sense haver fet 5/8, o anar més “pas a pas”. Però allò que realment fa la diferencia és l'existència d'objectius de colla: fer créixer un 30% el nombre de membres, aconseguir finançament pel local, o potenciar la creació d'altres entitats de cultura popular al poble per a fer grup de presió davant l'ajuntament. Planificació i estratègia.
   *****
   
   
   
   Molts són els exemples puntuals que poden rebatre les meues hipòtesis. Castellers de Terrassa també descarregaven tot el que provaven entre 1993 i 1996, i no obstant van perdre galons. Gausacs ha tingut més caps de colla que anys de vida, pràcticament. Gràcia encara no té entrada a les grans actuacions, i no obstant està on està. Però la conjunció de diversos d'aquests factors -i no identificar-se amb els factors de les colles-drap- semblen haver dut les colles a un moment dolç... i estable.
   
   Com en l'article de colles-drap, m'atreveixo a postular hipòtesis de futur. Una colla que ho petarà ben aviat és... Castellers de Berga. Les meues raons:

CdeBerga al Pi de les 3 Branques.
Font: CastellersdeBerga.cat

• Tenen una massa social potencial enorme, coneixedora de la cultura popular i acostumada a fer quilòmetres per actuar. Una societat necessitada d'identificar-se amb un projecte local. I accés al pressupost de nombrosos ajuntaments propers sense competència. 
• en 2 anys de vida, han treballat tota la gamma de 6 i de 7 (llevat del 2/7 i 3/7xs). L'any passat van fer més castells de 7 que de 6, amb només 2 castells intentats en 2 anys: el 3/6xs.
• Amb el projecte “Aquí fem pinya 2014”, han recollit la col·laboració d'uns 70 comerços de la ciutat, i tenen engegada una política de socis protectors molt interessant. S'asseguren així créixer com a colla mentre creixen en alçada, en una població de 16.000 habitants.
• en directe, el nivell tècnic dels seus castells és excel·lent; rengles de mans rectes, amb taps i cordó de seguretat; mainada ràpida i neta, tronc segur. I si no ho veuen bé, desmunten peus més ràpid que colles amb 20 anys de vida. Recorda a Mataró, en aquest aspecte;

En un pròxim article tinc pensat parlar de la futura decadència del món casteller. Creieu que hi ha massa colles actualment? Castells fins a la sopa? Com podem aprofitar la bonança actual per evitar que el moviment es desinfli en un futur?

Colles com draps de cuina

Us proposo un exercici ben fàcil per fer a casa: agafeu un drap quadrat i el poseu planer a terra. El preneu pel centre i comenceu a estirar cap amunt. Què passa? El drap puja pel mig, però la base disminueix. Quan deixeu anar, si el drap és gran com un llençol, la punta roman dreta; si el drap és petit com un de cuina, la punta se plega.

Existeix aquest model d'evolució de colles castelleres: les estadístiques parlen. Les colles model drap de cuina pugen ràpidament, però tenen una base fràgil que no pot mantenir el nivell; quan els resultats no fan créixer, pateixen una davallada important d'alçada i volum de pinya. Com també hi ha el model llençol: colles que creixen per la base, guanyant consistència, i que es mantenen a un bon nivell durant més d'una dècada malgrat no estrenin castells nous.

Quin és l'origen d'una colla drap de cuina? En resum, són colles que basen la motivació dels castellers en el QUÈ fan, més que no pas en COM ho fan. I m'atreveixo a exposar l'exemple de 4 colles que -crec- son o han estat colles drap de cuina: Castellers de Terrassa, Vailets de l'Empordà, Castellers de Cerdanyola i Xicots de Vilafranca.

Abans de començar, vull remarcar que no pretenc fer un judici de valor: jo també vaig tirar coets sent cap de colla de @gausacs. I ningú no pot treure als amics de @xicots l'emoció d'aquell primer p6 carregat el 1987, ni als coneguts de Vailets el primer 4/7a. Només vull demostrar que el model de creixement que se segueix no és, al meu entendre, sostenible en el temps.

Xicots de Vilafranca

p6c Nois de la Torre, any 1977.
Un dels 29 intents. Font: Viquipèdia.

Creats el 1982 a l'ombra dels @verds, es van estancar en els castells bàsics de 7. El 1987 iniciaren el treball d'un pilar de 6 com a revulsiu. El pilar es carregà a finals d'aquell any, acompanyat poc després pel 2/7c. Si tenim en compte que a Vilafranca feia 15 anys que no es veia un p6 local, entendrem la importància del fet. Ara bé: 3 anys després, la colla estava gairebé desapareguda. Desavinences internes, manca d'un tronc estable, absència de recanvis a mainada,...

Estudiem-ho. L'any del pilar de 6, la colla va fer només 6 castells de 7 i 8 castells de 6 nets a plaça. De fet, era una colla de 6... Amb un pilar de 6. L'any següent (1988) van fer 19 castells de 7, 8 castells de 6 nets a plaça, 1 p6c i 1 intent de 4/8. L'any següent ja només 17 castells de 7 i el 1990... 5 castells de 7. En aquests anys (1987-1990) van fer sempre més castells de 6 que de 7, fins i tot l'any de l'intent de 4de8.

Una estratègia similar van seguir els Nois de la Torre a finals dels 90. L'any 1977 van fer carregar el p6 en una actuació curiosa: Pde6 (c), 2de6, 3de6n, 4de6n, vano de 5. I el 1998, amb només 5 castells de 7 descarregats i un munt de castells de 6 nets, van provar 3 cops el p6 sense èxit. Com a Xicots: 3 anys després de tirar el petardo la colla només podia carregar un 3/7. I ostenten un malaguanyat rècord: des dels seus inicis, han provat 29 cops el p6, i només n'han carregat 2.

Podem concloure que:

• el treball del p6 com a revulsiu va funcionar a curt termini, però que la colla no estava preparada per mantenir el ritme de pinya que exigeix fer castells de 7 i 8 pisos;
• ...i menys encara quan el principal objectiu (el p6 dels Nois, per exemple) no s'assoleix: l'extra de motivació es perd i s'inicia un cercle viciós perdedor del qual és difícil escapar;
• Fer castells de 6 nets a plaça implica que no tens prou pinya per lligar-los, o que no els pots provar a assaig per manca de gent. Tenir actuació i fer el mateix que a assaig desmotiva la pinya;
• la caiguda del p6 pot lesionar els castellers que ocupen posicions centrals a tots els castells i esguerrar la planificació del tota la colla durant setmanes.
  
  

  

  Salats de Súria a Millars, 2008. Pinya d'un id4de7.
  Comptar amb la pinya aliena és habitual en colles "drap de cuina"

Un darrer apunt: al meu entendre, Xicots ha après bé la lliçó. Des del primer 4de8 carregat el 1998 han aconseguit mantenir el nivell de 8 des de llavors, en un exercici de constància poc comú a la mitja taula de la classificació. Bravo.

Castellers de Terrassa

Nascuts el 1980, fan una ascensió regular fins a descarregar el 4/8 l'any 1987. Aquell mateix any fan 20 castells de 6 nets a plaça (13% del total). Només l'any següent assoleixen el 2/7. El 3/8 vindrà el 1993, i l'any 1995 assoleixen de cop el 2/8f i el 3/9fc, així com 22 castells de 6 nets. En 2 anys perden el 2/8f, i l'altre any només carreguen el 3/8.

En destaco els següents aspectes:

• s'obvia completament mitja gamma de castells. L'any del primer 4/8, només fan 3 5/7 i en els 3 anys posteriors només descarreguen 3 cops el 2/7. L'actuació clàssica és 3/7, 4/7 i 2/6: potser no fa per una colla de 8;
• l'any del 3/9f, ni tant sols s'ha provat el 5/8 o el 4/8a. Abans de provar el 3/9f la colla només havia descarregat el 2/8f en una ocasió;
• en actuacions en solitari, el nivell no passa de castells de 7 bàsics, i fins i tot castells nets: 26, un 10% del total. No hi ha pinya. Per fer castells de 8, necessita molt de volum d'altres colles;
• es pot deduir que no es va saber integrar l'arribada d'un gran volum de gent a la colla, per tal de mantenir-la i fer-la participar del projecte de l'entitat.

Castellers de Cerdanyola

Castellers de Cerdanyola, 2013.
Font: www.cerdanyola.info/

Fulgurants. Abans de la seua presentació oficial el 1999, ja havien descarregat el 3/7. El primer any van fer fins a 20 castells de 7, inclòs el 4/7a i el 5/7 amb un 90% de castells descarregats. L'any següent es van estancar: cap 5/7, però encara 18 castells de 7 amb un 80% descarregat. I al tercer any, caiguda fulgurant: un sol castell de 7.

Manifestament, mentre la colla estrenava castells tothom s'apuntava al projecte guanyador. Ara bé, la colla no va saber motivar els castellers per fer “només” castells bàsics de 7. Un cop fet el primer, repetir-los no té gaire gràcia. A més, desavinences internes van provocar la marxa de bona part del tronc de la colla. I és que és més fàcil fer castells que fer colla.

Potser us sona la història. L'any 2000 la @CCFigueres va pujar meteòricament als rànquings en carregar el p6 (4 cops) i carregar també 2/7,... però bastint el 5/7 només en 4 ocasions. 3 anys després, bona part del tronc de la colla va plegar en massa per desavinences internes i personalismes. El famós p6 de Figueres ara és la columna vertebral del p8fm dels @verds, on també han anat a parar membres de Cerdanyola, Sants, Sant Cugat, Xicots i moltes altres colles.

Què podem destacar?

• com a Xicots el 1987, l'existència d'un tronc molt bo no garanteix que la colla sigui bona. Si no s'aprofita la bonança castellera per trobar recanvis i alternatives, qualsevol baixa pot torpedinar les aspiracions anuals de tota la colla i desmotivar;
• la gestió de les estrelletes i els personalismes és vital en una colla que vol mantenir-se, i tanmateix molt complicat;
• els membres de la colla reben sovint cants de sirena de colles més grans properes, i és difícil evitar el canvi de camisa dels membres menys integrats.

*****

Tota aquesta anàlisi és a posteriori. Ara, però, m'atreveixo a predir el futur basant-me en les coincidències trobades en colles anteriorment. Crec que algunes de les noves colles són draps de cuina que poden perdre pistonada abans de 2 anys. I diré un nom: Vailets d'Empordà.

Vailets d'Empordà

4de7 Vailets d'Empordà, 2014.
Un cordó i mig propi. Font: Sheila Hardie

Nascuts tot just l'any passat també han tingut un creixement fulgurant. En 1 any i mig han descarregat 3/7, 4/7 i 4/7a, així com el p5. Tenen Minyons de Terrassa com a padrins i més de 20 persones procedent de CCFigueres, cosa que els aporta un pòsit d'experìència prèvia. Però -ai las!- compleixen molts dels punts negatius anteriors:

• sense comptar p4 (com totes les meues estadístiques), l'any 2013 van assolir un 56% de castells descarregats. I enguany porten un 72%, malgrat les estadístiques de la seua pàgina web obliden alguns intents desmuntats. És un dels nivells més baixos del món casteller. Els intents desmuntats (20% enguany) son un element desmotivador de primer ordre;
• tot i fer castells de 7 quan estan acompanyats, en actuacions en solitari malden per lligar pinyes. Si no m'he descomptat, he ressenyat fins a 17 castells nets sobre 41 totals enguany, un 41%. Encara un element desmotivador per la pinya.
• en castells de 7, sovint es fan amb 1 cordó i mig, màxim 2. Necessiten l'ajuda d'altres colles per mantenir un nivell manifestament artificial.
• han millorat l'aspecte de la seguretat (8 caigudes l'any passat, només 4 enguany), però continuen amb moltes mancances en cordó de seguretat o volum de pinya.
• si bé tenen gent fantàstica a la colla, han rebut algunes persones de la CCFigueres amb ambicions pròpies i personalismes molt allunyats de l'esperit altruista d'una colla castellera. A més, aquestes persones ocupen posicions clau als castells límits de la colla. És difícil gestionar molts de galls en un galliner, com hem vist a Cerdanyola o la CCFigueres el 20001, i qualsevol inflamació d'egos tipus “si no pujo, plego” pot dificultar mantenir els castells límit;
• abans de provar el 4/7, només havien aconseguit carregar un 2/6 de 10 intents. A un altre nivell, recorda el 3/9f de Castellers de Terrassa respecte el 2/8f, o com fer Pasqua abans de Rams.
• estrenar castells més enllà del 5/7 es fa cada cop més complicat. Com Cerdanyola el seu dia, Vailets està molt a prop de la barrera del 2/7: un castell assequible per ells, però impossible de superar sense més volum de pinya. Fins i tot poden provar el p6, com moltes altres colles han fet buscant un revulsiu. Tenen tronc prou bo per fer-ho. Però mantenir la motivació basada en l'estrena de castells nous els portarà a una sequera gairebé assegurada.
• la zona geogràfica on està ubicada la colla convida a l'èxode del jovent a la UdGirona. I allí hi ha Marrecs, que està en un gran estat de forma. És el mateix problema que tenen a la CCFigueres, amb la diferència que allí no hi ha jovent de 18 a 22 anys. A Castelló, sí.

5de6 CCFigueres, 2014.
Un cordó i mig propi. Font: CCF.

Per totes aquestes raons, crec fermament que Vailets d'Empordà, en cas de no canviar d'estratègia, patirà molt abans de 2 anys, com va passar a Cerdanyola o Xicots. Les colles de què parlo en aquest article es troben ara en un bon estat de forma; estic segur que les experiències del passat els han estat útils per redreçar el camí, i confio que les colles novelles sabran rellegir la història per no repetir-la.

Per acabar, vull agrair la Base de dades de la CJXTarragona haver-me donat accés a les dades de les colles. Es possible que hagi introduït errors estadístics per omissió, i en aquest cas us demano disculpes. 

En un pròxim article, provaré de parlar dels models de gestió reeixida: les colles llençol, que s'estenen mentre alcen castells més alts. Mataró, Berga, Sant Cugat o Castellers de Vilafranca en seran bons exemples.

Quan en Jordi Pujol assessorava Castellers de Vilafranca

El President Pujol, al moment de ser nomenat padrí
dels Xiquets de Valls. Font: Festadirecte.cat

Al segon volum de les seues memòries, el President Jordi Pujol esmenta que el gran valor de CDC és tenir un projecte de país i un programa per dur-lo a terme. Però que tot això demana un tercer element per funcionar: l'emoció. Gestionar els sentiments de pertinença a un país.

Llegint aquesta frase de l'Honorable, m'ha vingut al cap el funcionament d'una colla castellera. Concretament, el dia a dia de Castellers de Vilafranca. Fa 20 anys que hi trobem tots aquests elements: planificació estratègica, programa d'objectius tècnics i administratius, i motivació any rere any per superar-se.

L'explosió de la colla “lagarta” tingué lloc a partir de 1995, quan la comissió tècnica de llavors -encapçalada per en Francesc Moreno “Melilla”- va descarregar al 13è intent l'anhelat 2d9fm. Des d'aquell moment, l'estratègia tècnica va trobar un filó en els pilars com a eina per diferenciar-se de les altres colles punteres, estendard publicitari de la colla i element de motivació interna. Cada any s'estrenava castell: 4/9fa, p8fm,... Emocions a flor de pell!

Però no només d'emocions viu una colla. Bordegassos de Vilanova també van treballar el p6 l'any 1994, i en tenien un tan o més segur que el penedesenc. Fins i tot van fer proves d'un estratosfèric p7 sense folre! El pilar va tirar la colla cap amunt, és cert: 3/9f, 4/8a, p/7f, 5/8,... fins el 2002, en què van fer el darrer 2/8f. Què va fallar, doncs?

A Vilanova en parlen obertament: “més que fer castells de vuit, calia treballar per tornar a fer una colla de vuit “¹. No hi va haver prou gruix pels recanvis, no hi va haver un projecte de colla. Al contrari que els verds, no es va saber aprofitar el moment dolç per consolidar l'estructura de la colla. I un cop els resultats van deixar d'acompanyar, es va demostrar que l'únic element motivador era el projecte tècnic guanyador. És fàcil créixer quan les coses van bé, però molt difícil mantenir la motivació de la tropa quan el vaixell recula. I a Vilanova no van pair bé.

Penya Blaugrana de Castellers de Barcelona

Potser us sona la situació a can Barça. Un cop en Guardiola va marxar, el projecte s'ha anat desintegrant d'una manera força penosa. Alguns diuen que s'han perdut els valors. I llavors recordem les paraules d'en Leo Messi referint-se a un directiu financer del club: “El señor Faus es una persona que no sabe nada de fútbol y quiere manejar el Barça como si fuera una empresa, y no lo es”. No, no és una empresa: cal gestionar les emocions dels socis.

Tornem al projecte casteller guanyador per definició: Castellers de Vilafranca. Des de fa anys han impulsat d'una manera definitiva l'explotació econòmica de la colla. Patrocini de marca esportiva a les camises, lloguer del local per altres usos, la iniciativa Green Towers per a empreses, convenis amb entitats,... només a tall d'exemple: l'àrea tècnica de la colla l'ocupen 16 persones, inclosos pinyes, tronc i mainada. L'àrea econòmica, que en la majoria de colles es limita a finances i tresoreria, està gestionada per 17 noms. Asseguren que, malgrat els resultats no acompanyin, podran tornar el crèdit sobre la nau on assagen. I mentre uns descarreguen el 4/fa a plaça, uns altres estableixen acords amb la Generalitat per a representar Catalunya a l'exterior. Això és gestionar emocions.

Els verds han aconseguit mantenir-se dalt de tot fent uns extraordinaris exercicis de motivació. Aquí recordo un article d'en Jordi Crespo aparegut el 2013: Motivar a través del “com”. En ell esmenta que motivar la colla amb un objectiu tècnic pot generar frustració quan aquest no s'aconsegueix. Proposa “posar l’accent en el mètode pot ajudar a mantenir viva la il·lusió del grup i esquivar així els contratemps que [...] poden anar succeint al llarg de la temporada”².

CdVilafranca a Stonehenge. 2013
Font: Castellers de Vilafranca

El 2010 els Verds van assolir tots els castells possibles: 3/10fm, 2/8, 3/9fa,... no quedaven reptes! I no obstant, ho van tornar a aconseguir: el 2011, la comissió tècnica encapçalada pel meu admirat David Miret va proposar a la colla de fer tots els castells de la gamma extra en un sol any. I no només els castells, sinò la manera de fer-los: el COM que esmentàvem abans. L'any 2013, per exemple, van descarregar TOTS els castells intentats menys el 4/10fm, incloent 22 gammes extra i 2 cops el 3/10fm. I van muntar un tour europeu, amb visites a Londres, Frankfurt i Salisbury. I 3/9f al Camp Nou. Sí, això és motivar amb el calendari, això és fer que la soca s'identifiqui amb la camisa, això és fidelitzar la colla, això és gestionar emocions!

En un proper article, esmentaré els diferents models d'evolució de les colles novelles. Moltes fan un ús exagerat dels castells nous a plaça com a únic element motivador de la colla. Estaré encantat de rebre les vostres opinions al meu correu.

1http://www.bordegassos.org/historia-dels-bordegassos.php

2http://www.cdecastells.cat/motivar-a-traves-del-com/

El Concurs ens roba segons!

Castells a Valls per la Candelera 1911

Fins el 1970, els castells es feien per collons. Literalment, perquè no hi pujaven dones ni nenes. I també perquè no existia un manual tècnic: es feia a força, per feeling, que llavors encara en deien sensacions. El joc d'alçades, la manera de pujar i baixar, d'agafar terços (dret per dins, esquerra per fora),... tot era aproximat, oimés quan recordem que sovint les colles que actuaven fora de casa completaven les seues plantilles de tronc i mainada amb els qui trobaven al poble contractant.
D'aleshores ençà, el tronc i la mainada de les colles s'han estandarditzat, estilitzat i millorat. Les raons clàssiques ja les coneixem: professionalització, assaig, exposició mediàtica o planificació estratègica. Però no només és feina de gimnàs: la innovació a tronc ha permès millorar estructures. 

Francesc Piñas, un innovador a la Colla
Vella. Imatge de la Revista Castells

Us convido a analitzar la manera que puja el 4de8a de la Colla Vella el 1970 en aquest vídeo (minut 4:20). Cada casteller de tronc fa mínim 10 passes, com la mainada que apren a pujar a Figueres. Actualment tothom puja finet i pel mig: la Jove de Tarragona, Vilafranca o Sants ho fan en 6 passes, com tothom (falca-faixa-genoll-agafeu-peu-peu). Tothom? No! Fixeu-vos a plaça: Minyons, Gràcia o Sabadell pugen directament amb falca-faixa-agafeu-peu-peu, en 5 passes. Qüestió de temps i estabilitat. I qüestió d'innovació, aquesta paraula que Minyons de Terrassa sembla haver inventat.

El 5 és un castell en què la innovació ha trobat terreny adobat. La gran majoria de colles fan pujar 3 i 2 amb 1 pis de separació, com a Sabadell. És a dir: quan entren quints del 3, els quints del 2 encara pugen. En canvi, al primer 5de8 descarregat del s.XX per la Joves de Valls el 1981, tot el tronc puja alhora, al 3 i al 2. Fins i tot Lluís Esclasans¹, ex-cap de colla de Vilafranca, assegurava que ell preferia fer pujar tothom alhora per guanyar temps. Minyons de Terrassa el fan pujar tot alhora, i a més -com hem vist- entren amb peu directe: guanyant segons a dojo.

5de6 a l'antiga de Castellers de Terrassa

Més innovació al 5: la posició de la mainada. Antigament es feien 2 poms de dalt separats, com passa ara al 7de8. La colla Vella ens ofereix cada any la oportunitat màgica de veure una actuació a l'antiga: vestits, transports i castells són com avantes. Guaiteu com es col·locaven els dosos al 5 antigament aquí (minut 4:50). A algun cap pensant se li va acudir a mitjans del segle passat canviar la disposició del castell, posant-hi la rengla al mig, i així la mainada evita baixar fins als quarts. Es guanya temps i es remena menys el castells: innovació en estat pur. I no, no ho van fer els Minyons.

Ara me poso jo a innovar. Crec que encara podem guanyar temps al 5 i al 7, fent pujar la mainada pel costat del castell petit. M'explico.

En Jordi Andreu, periodista casteller de Xiquets de Tarragona, comentava el 2012 al seu bloc: 

“[A l'estructura del 7] suposo que sota la influència del 5, primer es carrega l’estructura central, en aquets cas el 4, i després l’enxaneta (en cas que es faci amb un de sol), passa a carregar l’estructura posterior, el 3 en aquest cas. Aquesta manera fa que el 4 hagi d’esperar uns instants a seguir descarregant-se a que la canalla de la part del 3 baixi, perquè és clar que no es pot desfer el 4 abans que el 3”. 

És a dir: un cop passa l'enxaneta del 4, el tronc no el pot desmuntar de seguida, ja que el castell central aguanta tota l'estructura. I no és cap broma: al 7de9f de Vilafranca, el 4 es va esperar 11 segons per poder baixar. I al 7de8 d'Igualada, 14 segons.

Al 5 no s'ha provat mai, i estem parlant de guanyar entre 8 i 10 segons. Un temps que en un castell com el 5de9f -etern, penible i esgotador- pot ser la diferència entre carregar o descarregar. El moviment de mainada és tan antinatural com l'és ara, amb un gir de l'enxaneta mig d'esquenes; no hi hauria gran diferència de pes.

La normativa del concurs és, malauradament, clara respecte això: la mainada de les estructures complexes (5, 7 o 9) no pot baixar tant com totes les aletes no han estat fetes. Però tot i així n'hi ha que troben la manera d'innovar. A Sants, l'enxaneta del 7de8 no baixa fins a quarts, sinò que trepitja les cuixes dels dosos. Ho podeu veure aquí. Una solució enginyosa que fa guanyar 5 segons.

1Brotons, Xavier i Beumala, Joan. Les meravelles del món casteller (II), p. 176